FAQ


Les preguntes més freqüents sobre APE

(Autors i Autores en Perill d’Extinció)

Índex

1. Qui som?

- Què és APE?

- Qui forma part d’APE?

- Per què hem triat aquest nom? No resulta victimista?

2. Què volem?

- Quin és l'objectiu d'APE?

- Evitar la socialització és l’única pretensió d’APE?

- Som contraris a les biblioteques d'aula?

- Som contraris a l'existència de les biblioteques públiques?

- Els autors pretenem obligar a comprar els nostres llibres?

- Aquesta reivindicació no obvia les lleis de mercat?

- En criticar el reciclatge de llibres, no som poc ecològics?

3. Què fem?

- Quines iniciatives hem tingut fins ara?

- Amb qui ha parlat APE?

- Què més farà APE?

- I per què no hem anat a parlar directament amb les AMPAs i escoles?

4. Els autors de Literatura Infantil i Juvenil

- Es pot aspirar a viure d’escriure? No és una pretensió excessiva?

- Com guanya diners amb els llibres un autor de Literatura Infantil i Juvenil?

- Els autors no reben un sou de l’editorial?

- Els autors no cobren per fer xerrades i actes culturals?

- Els autors tenen despeses?

5. La socialització del llibre de lectura

- Què entenem per socialització del llibre literari a les escoles?

- Quines conseqüències té la socialització per als autors?

- Quines conseqüències té la socialització per a les editorials?

- Com afecta la socialització a la política de publicacions de les editorials?

- La socialització perjudica a les llibreries?

- Com incideix la socialització en els hàbits lectors de la societat?

- La socialització pot afectar la motivació lectora dels nens i nenes?

- Quins efectes pot tenir la socialització en la tasca del professorat?

- Quins contravalors pot transmetre a l'alumne el fet de la socialització?

- Es pot considerar la socialització una mesura classista o discriminatòria?

- Quines diferències considerem que hi ha entre la socialització del llibre de text i la socialització del llibre de lectura?

- Es pot plantejar una reutilització adreçada a famílies necessitades?

- No es pot tenir interès per la lectura i estar d’acord amb la socialització?

- Si l’important d’un llibre és el seu contingut, què hi fa quan s’ha comprat?

- Aprofitar els llibres de germans o familiars o amics no s’ha fet tota la vida?

- Si el llibre electrònic és més ecològic i econòmic, no s’hauria de pensar en fer el pas al llibre digital?

- Les nostres reivindicacions tenen una base legal?

Tornar a l’índex


Les preguntes més freqüents sobre APE

(Autors i Autores en Perill d’Extinció)



1. Qui som?


- Què és APE?
APE (Autors i Autores en Perill d’Extinció) és una plataforma d’escriptors i il·lustradors de Catalunya de literatura infantil i juvenil. Som un grapat de professionals que hem decidit canalitzar a través d’aquesta plataforma unes il·lusions i inquietuds comunes. No és una associació professional, ni l’escissió d’una altra entitat.

- Qui forma part d’APE?
Ara mateix s’han unit a la plataforma més d’un centenar d’escriptors i il·lustradors de llibres per a nens i joves. Podeu veure la llista completa en aquesta pàgina. Si ets escriptor/a o il·lustrador/a de literatura infantil o juvenil i t’hi vols afegir, escriu-nos a correuape@gmail.com.

- Per què hem triat aquest nom? No resulta victimista?
El nom Autors i Autores en Perill d’Extinció vol reflectir, amb un punt d’humor, una probabilitat ben real: sense una retribució justa per la nostra feina, molts autors haurem de deixar de ser-ho, o només podrem dedicar-nos a la creació de llibres per a infants i joves de manera amateur. Els autors no ens extingirem, però la feina d’escriptor o il·lustrador per a nens i joves podria desaparèixer com a ofici o com a carrera professional.

Tornar a l’índex


2. Què volem?


- Quin és l'objectiu d'APE?
El nostre primer objectiu és convidar a la reflexió al voltant del fenomen de la socialització dels llibres de lectura. Considerem que la socialització del llibre literari al mateix nivell que el llibre de text a les escoles té tot un seguit de repercussions molt negatives, tant des del punt de vista pedagògic com professional. La nostra intenció és fer reflexionar sobre aquest fet i moure les escoles a abandonar aquesta pràctica, alhora que reclamem solucions per tal de poder proporcionar aquests llibres als nens i nenes que realment no es puguin permetre la despesa. Per tant, segons el nostre Manifest, demanem:
  • La supressió de la política de socialització de llibres literaris a l’Escola i la recerca de solucions per tal de proporcionar aquests llibres als nens que no s’ho poden permetre (donacions editorials, beques nacionals o estatals, préstec bibliotecari, fons d’autors, creació de fundacions). 
  • El foment del valor social del llibre com a objecte, com a regal, com a tresor.
  • La inculcació del valor sentimental del llibre i de la relació íntima que s’estableix amb el seu lector/a (biografia personal, memòria infantesa, símbol, record). 
  • La inversió anual en la biblioteca escolar amb compres de llibres actualitzats i proporcionals al nombre d’alumnes que la utilitzen. Nous programes de revitalització de les biblioteques. 
  • L’educació de pares i mares perquè fomentin la visita a llibreries, la compra periòdica de llibres, la creació de biblioteques familiars a les llars i la lectura compartida. 
  • El reconeixement de la importància de la feina de les persones que fan possible que existeixin els llibres (autors, il·lustradors, editors, llibreters etc.). 
  • La valoració de les trobades d’autors i lectors a les Escoles i Instituts com una oportunitat privilegiada d’estímul a la lectura. 
  • La recomanació a les aules, la presència a les biblioteques i la visibilitat a les llibreries de llibres d’autors catalans, en equitat amb els autors estrangers.

- Evitar la socialització és l’única pretensió d’APE?
No. Volem una societat en la què els llibres i la literatura siguin valorats com mereixen. Col·laborar, des de la creació literària, a fer un país culte, de lectors que puguin llegir en la pròpia llengua les obres escrites i il·lustrades per autors d’aquí. A la vegada, com a professionals de la indústria editorial, volem fer possibles unes bones condicions de treball i una retribució adequada per la nostra feina. Som conscients que la socialització només és un aspecte d’una realitat molt més complexa, que inclou canvis socials i culturals, també del món editorial, a nivell local i global. Com a part essencial d’aquest sector, volem ser agents actius en un procés de canvi i d’adaptació. Tot i que a curt-mitjà termini el nostre objectiu prioritari és treballar per revertir la pràctica de la socialització del llibre literari, l’estudi, la reflexió i la creació de propostes són una tasca a llarg termini que volem entomar com a creadors de continguts, la primera baula del procés editorial.

- Som contraris a les biblioteques d'aula?
De cap de les maneres. Les biblioteques d'aula, biblioteques d'escola, maletes de lectura, etcètera, són iniciatives promogudes pels mestres i les AMPES amb l'objectiu d'estimular en els nens i nenes el gust per la lectura. A diferència de la socialització, ofereixen la possibilitat de lectura de nombrosos llibres, ensenyen als nens i nenes a triar i remenar, a desenvolupar el seu propi criteri lector d'acord amb els seus gustos. Econòmicament, la socialització perjudica, i molt, aquestes biblioteques d'aula, ja que els diners que es destinen a comprar 25 o 30 llibres iguals ja no es podran destinar a comprar-ne 25 o 30 de diferents per anar renovant i actualitzant la biblioteca d'aula.

- Som contraris a l'existència de les biblioteques públiques?
Gens ni mica, voldríem que n’hi hagués més i amb més fons. Això no treu que es puguin buscar formes de retribuir per la propietat intel·lectual de les obres. Actualment, i segons les legislacions dels diferents països, s’entén que per les obres usades en les biblioteques es pot compensar als autors. Els mecanismes per fer-ho són complicats i no sempre justos (els cànons, per exemple, tenen detractors entre els mateixos creadors).

- Els autors pretenem obligar a comprar els nostres llibres?
No. Com molta gent, pensem que és bo que es llegeixin molts llibres. Com a treballadors del ram editorial, també ens interessa que es comprin molts llibres. Però el que demanem com a autors és rebre una compensació proporcionada per la utilització dels llibres, si aquests es fan servir. Ara per ara, la forma habitual de percebre una retribució és un petit percentatge en la venda de cada llibre. Si els exemplars es venen una sola vegada i s’utilitzen molts cops, es paga molt poc a l’autor per la seva feina.

- Aquesta reivindicació no obvia les lleis de mercat?
No, perquè no ens plantegem rebre diners pel simple fet d’escriure o de publicar, sinó percebre una compensació proporcionada si els llibres s’utilitzen. No pretenem que un autor guanyi sempre, encara que publiqui pocs llibres o tingui pocs lectors, sinó que hi hagi una proporcionalitat entre la quantitat de lectures i els ingressos dels autors. Ara per ara, això va totalment lligat al nombre d’exemplars venuts.

- En criticar el reciclatge de llibres, no som poc ecològics?
No ens oposem a l’aprofitament dels llibres, ni al reciclatge, ni proposem un consum irresponsable dels recursos naturals. De fet, la indústria del llibre de paper és molt més sostenible que ara fa uns anys. Les tintes actuals i la producció de paper són molt menys contaminants que, per exemple, la indústria de l’electrònica de consum. La pasta de paper està feta amb arbres de cultiu de boscos, que tenen per únic objectiu abastir la indústria del paper. Arbres, per tant, que tenen una funció similar a la de les plantes ornamentals o comestibles, i que són una bona font d’ingressos sostenibles per a moltes regions. També cal ser conscients que els llibres no s’han deixat de comprar per motius ecològics, sinó principalment econòmics.

Tornar a l’índex


3. Què fem?


- Quines iniciatives hem tingut fins ara?
Des que es va constituir APE, han sigut dues les activitats principals: unir els autors per treballar com a col·lectiu; i dialogar amb tota mena d’entitats i institucions, per tal de convidar a la reflexió i trobar punts d’acord sobre els quals construir propostes de futur.

- Amb qui ha parlat APE?
Alguns delegats d’APE s’han anat entrevistant amb entitats educatives, com l’Associació de Mestres Rosa Sensat; culturals, com Òmnium Cultural; sindicats, com CCOO i UGT; partits polítics, com ERC, ICV, PSC o PP; el Departament d’Ensenyament de la Generalitat; el Gremi de Llibreters de Catalunya; i moltes converses amb professors, agents culturals, professionals del món editorial i cultural, pares de col·legis i AMPES. El Manifest sobre la socialització s’ha fet arribar a molta gent i s’ha comentat en articles de premsa, entrevistes de ràdio i televisió i en alguns blogs d’autors, com podeu veure aquí. A hores d’ara hi ha moltes més reunions concertades amb partits polítics, membres del govern, editors, etc. I parlarem amb tothom que faci falta.

- Què més farà APE?
Hi estem treballant. Volem fer una tasca de promoció de la literatura infantil i juvenil, dels llibres com a valor cultural, de defensa de la feina creativa i de la llengua catalana. Això ho farem a través d’escrits, de diàleg amb els agents culturals i educatius, de campanyes a favor de la lectura, de participació en activitats (per exemple a la propera Setmana del Llibre en Català) o en fòrums de debat, com els de les associacions professionals o de les Fires i congressos del sector.

- I per què no hem anat a parlar directament amb les AMPAs i escoles?
Encara no ho hem fet perquè abans volíem saber què en pensaven la resta d’agents implicats, i totes aquelles persones que tenen poder de decisió i influència. No busquem una confrontació i sí un debat amb totes les dades sobre la taula, que enriqueixi el diàleg.

Tornar a l’índex


4. Els autors de Literatura Infantil i Juvenil


- Es pot aspirar a viure d’escriure? No és una pretensió excessiva?
No pensem que sigui res dolent. En tot cas, sembla un desig legítim. Però cal entendre-ho bé: no es tracta tant que tothom pugui cobrar per escriure, sinó que els autors dels llibres que són llegits, gaudits, o estudiats, rebin la justa compensació per l’ús de la seva feina. Alguns no guanyaran gaire, uns pocs potser podran convertir-ho en el seu mitjà de vida, però treballar d’escriptor hauria de ser possible, si es fan bons llibres i aquests són llegits. De la mateixa manera que es guanyen la vida, millor o pitjor, músics, actors, esportistes o artesans.

- Com guanya diners amb els llibres un autor de Literatura Infantil i Juvenil?
Normalment, els escriptors i il·lustradors reben un petit percentatge per cada llibre venut (habitualment entre el 5% i el 10% del preu de venda al públic), al qual se li han de restar els impostos (IVA i IRPF: actualment l’IVA del llibre de paper és del 4% i l’IRPF del 21%).

- Els autors no reben un sou de l’editorial?
No. Les liquidacions pels llibres es fan un cop l’any. Representen entre el 5% i el 10% del preu del llibre sense IVA (aproximadament uns 50 cèntims per llibre). De vegades, en signar el contracte, reben una quantitat a la bestreta, que s’anirà descomptant en les liquidacions anuals. Els avançaments per un llibre infantil-juvenil són de l’ordre de 1.000 euros bruts (790 € nets) en concepte de drets d’autor futurs. Es lliuren un cop ha estat escrit el llibre.

- Els autors no cobren per fer xerrades i actes culturals?
És veritat que alguns autors perceben més ingressos a part dels drets d’autor. Per exemple, les xerrades a escoles es solen pagar per l’editorial, o pel programa Itineraris de Lectura de la Institució de les Lletres Catalanes. Però caldria donar moltes xerrades al mes per poder viure d’això, i molts autors en fan molt poques o bé cap. D’altra banda, si les escoles no compren els llibres, les editorials no hi porten els autors, perquè no els compensa econòmicament. També hi ha moltes ocasions en què els autors participen en aquestes activitats de forma desinteressada, o en tot cas, interessada per l’amistat o per la relació amb els lectors, però sense cap remuneració.

- Els autors tenen despeses?
Més de les que la gent pensa. Un autor que sigui autònom, paga una mitjana mensual de 600 euros al règim de la Seguretat Social, per poder-ne cobrar 1.000 en la jubilació i pagar la seva cobertura sanitària. A la liquidació anual bruta s’ha de descomptar el 21% d’IRPF i s’ha de dividir en 14 parts (per poder disposar de pagues per Nadal i vacances). Durant l’any l’autor ha d’autofinançar l’escriptura dels seus llibres amb les liquidacions de les vendes dels llibres anteriors. Les agències literàries (en el cas de tenir-ne) cobren un percentatge del 15% brut de les vendes dels autors i autores.

Tornar a l’índex


5. La socialització del llibre de lectura


- Què entenem per socialització del llibre literari a les escoles?
Entenem per socialització del llibre literari a l'aula la compra de 25 o més llibres del mateix títol, idèntics -propietat del Centre Educatiu- prescrits per a un curs com a lectura obligatòria, per ser llegits any rere any pels alumnes que cursaran aquell nivell, independentment del professorat que tingui assignat el curs i les seves preferències personals.

- Quines conseqüències té la socialització per als autors?
Hem de tenir en compte que els autors, com qualsevol altre professional, cobren per la feina que fan. Durant l’any l’autor ha d’autofinançar l’escriptura dels seus llibres amb les liquidacions de les vendes dels llibres anteriors, com una forma d'autocrèdit. Segons dades aportades pels membres d’APE, la socialització està suposant en molts casos una disminució d'entre el 30 i el 50% dels ingressos dels autors. En aquestes condicions, resulta inviable continuar escrivint llibres o visitant escoles.

- Quines conseqüències té la socialització per a les editorials?
El sector editorial representa un percentatge important de la nostra indústria cultural, i està patint un descens molt important de vendes, que implica acomiadaments de treballadors en editorials i impremtes, disminució de salaris, condicions més precàries de treball i possibles tancaments editorials, amb la conseqüent pèrdua de col·leccions i títols. La política de socialització pot estar portant moltes famílies a l'atur.

- Com afecta la socialització a la política de publicacions de les editorials?
Descatalogació: les editorials suprimeixen dels seus catàlegs els llibres que deixen de vendre's. Aquí es produeix una curiosa paradoxa, ja que els llibres que corren més perill de desaparèixer són els de més èxit, ja que són socialitzats per més escoles. Les editorials deixen de publicar autors catalans i opten per traduir bestsellers estrangers d’èxit comprovat en altres països, enlloc d’apostar pel futur èxit d’un autor d’aquí.

- La socialització perjudica les llibreries?
Pot conduir algunes llibreries al tancament, especialment les petites o les dels pobles, que depenen molt de les escoles. Hi ha moltes llibreries que viuen de la venda dels llibres escolars. Cal afegir-hi que, en la lluita desesperada per conservar escoles, algunes editorials han optat per vendre directament als col·legis o AMPAs, quedant les llibreries al marge.

- Com incideix la socialització en els hàbits lectors de la societat?
Moltes famílies, especialment aquelles en les quals no hi ha un hàbit lector, deixen de comprar llibres i de tenir-ne a casa. El llibre passa a ser una propietat de l'escola, amb una funció purament pràctica i sense cap valor sentimental. Si el llibre no és seu, el nen o nena no pot subratllar, anotar, posar el nom, tenir-lo dedicat per l'autor, fer-lo seu...

- La socialització pot afectar la motivació lectora dels nens i nenes?
Molts infants i joves només llegeixen llibres de l’aula, sense cap capacitat de tria pròpia. No cal que visitin una llibreria o una biblioteca, perquè el llibre ja és a l’escola. La compra del llibre de lectura potser era l’únic moment en què una família visitava una llibreria, i amb la socialització es perd aquesta possibilitat.

- Quins efectes pot tenir la socialització en la tasca del professorat?
Si ja hi ha llibre de lectura assignat que no pot canviar, quin estímul té el professorat per recomanar lectures i estar al dia de les noves publicacions, revistes prescriptores i associacions pedagògiqes de foment de la lectura? Si no ha triat la lectura, i tal vegada no li interessa o no és del seu gust, com podrà transmetre l’entusiasme i les ganes de llegir als seus alumnes?

- Quins contravalors pot transmetre a l'alumne el fet de la socialització?
A les escoles s’ofereix prestar, intercanviar i reutilitzar un llibre, però es deixa de considerar la compra com una bona opció. Amb aquesta percepció, a molta gent no se li acudiria mai comprar o regalar llibres. La feina dels autors i els editors pot ser vista com una cosa gratuïta, sense cap valor.

- Es pot considerar la socialització una mesura classista o discriminatòria?
Completament. Les famílies amb un cert nivell cultural continuaran comprant llibres i, en molts casos, no prendran part en les socialitzacions, mentre que a totes les altres els estem transmetent el missatge que no han d'adquirir cultura, que no han de tenir llibres a casa, i probablement no en tindran mai. Per a la majoria dels nens i nenes, els llibres que llegeixin a l'escola seran els únics que llegiran en tota la seva vida... i no seran seus ni els podran conservar.

- Quines diferències considerem que hi ha entre la socialització del llibre de text i la socialització del llibre de lectura?
Tot i que molts de nosaltres treballem també en el camp del llibre de text, hem de reconèixer que la socialització del llibre de text sí que suposa un estalvi important per a les famílies, especialment si tenen més d'un fill en edat escolar. On creiem que cal fer força és en el llibre de literatura infantil i juvenil i en el conte infantil. Aquests són els llibres que han de dur els nostres joves a encaminar les seves passes cap a les llibreries, els que recordaran pels moments que els ha fet viure més enllà del que són les seves pròpies vides, els que formaran part de la seva biblioteca personal i els que, amb sort conservaran i llegiran als seus fills.

- Es pot plantejar una reutilització adreçada a famílies necessitades?
Naturalment, igual que es fa, per exemple, amb els ajuts per als menjadors escolars, però amb una inversió de molts menys diners. Una de les nostres propostes és la creació d’una bossa de diners i de llibres per a les famílies que no puguin assumir la despesa.

- No es pot tenir interès per la lectura i estar d’acord amb la socialització?
Si com a societat ens interessa la lectura, ens ha d’interessar la manera com els escriptors i il·lustradors treballen. Si ens interessa que els joves lectors llegeixin veus del país, hem de facilitar que els autors catalans puguin viure de la seva feina.

- Si l’important d’un llibre és el seu contingut, què hi fa quan s’ha comprat?
Precisament perquè l’important és el contingut, convé trobar les formes adequades i justes, per a autors i lectors, de retribuir per l’accés a aquests continguts.

- Aprofitar els llibres de germans o familiars o amics no s’ha fet tota la vida?
Sí, i no pensem que sigui una mala pràctica. D’això a la compra a l’engrós i per a diversos anys d’un mateix títol hi ha una distància clara.

- Si el llibre electrònic és més ecològic i econòmic, no s’hauria de pensar de fer el pas al llibre digital?
El llibre digital, tant de text com de lectura, té moltes possibiltats i un gran futur. Sembla que, com tot canvi tecnològic, farà un camí llarg i l’etapa de transició pot durar anys. Atès que és una tecnologia en evolució i estudi, està per demostrar la seva eficàcia com a eina pedagògica, encara molt costosa i poc sostenible. En tot cas, ara per ara no existeix un model de funcionament adequat a les escoles: ni la indústria editorial ni els responsables d’Ensenyament han fet una aposta en aquesta direcció. No tindria sentit abandonar un model de llibre si encara no hi ha una alternativa real. Precisament, el que la pràctica de la socialització destaca és l’aposta decidida de les escoles i instituts pel llibre de paper. No l’hem triat nosaltres, sinó els centres escolars. És per això que, a curt termini, ens centrem en aquest format, oberts als canvis de la indústria editorial.

- Les nostres reivindicacions tenen una base legal?
No. El que reclamem és de caire moral i, sobretot, cultural. Lògicament, pensem que les lleis que regulen la venda de llibres i material escolar han de servir per evitar el que considerem males pràctiques comercials, amb les conseqüències que hem exposat més amunt.

Tornar a l’índex